ZBE
—Papa... Falta molt?
—Gairebé hi som.
La Mercè s’aturava cada poques passes per esperar-lo. Ell avançava feixuc, absent, amb la mirada perduda en un cel que abans havia estat blau. La nena no l’enyorava, aquell cel; no l’havia vist mai. Però se l’havia imaginat un munt de vegades escoltant les històries de qui més estimava. Blau cel... El color preferit del papa. I el dels barrets d’aniversari que duien al cap.
El sotragueig rítmic del carretó i els passos dels dos areametropolitans trencaven el silenci regnant a l’antiga llera. Un contrast sonor que, després del revolt, esdevingué visual: no molt lluny d’allí, tres grans torres metàl·liques destacaven davant d’un horitzó gris i tèrbol.
Un gran rètol oxidat indicava que anaven per bon camí. “Àrea de Reciclatge Besòs –Coordinadora Catalana de Baixes Emissions”. Algú hi havia escrit matusserament “BONES FESTES” amb esprai negre. Mentre seguia tirant del petit carretó, la Mercè recordava com havien fet el cagatió el dia abans. I és que l’aniversari del papa sempre era el millor dia del món: Nadal, pastís de xocolata, tió, barrets divertits. Històries sobre com els besavis s’abrigaven a l’hivern, o com feien ninots amb pluja congelada. La nostàlgia d’un passat no viscut va creuar fugaçment la mirada de la Mercè. Estava trista. Aquell any, el papa havia fet 50... i seria l’últim al seu costat.
A mida que s’acostaven a les grans portes de metall, el papa tossia més i més. Per a ella, cada estossec li recordava la responsabilitat que tenien els seus pulmons per a les generacions futures. El papa no era híbrid, i consumia massa oxigen. Tocava acomiadar-se.
Un torrent d’emocions pugnava per desbordar-se a través dels seus ulls. Va girar el cap, avergonyida, i va fixar-se en els dos objectes del carretó: un vell tió, i un pastís de xocolata a mig acabar. Els únics records tangibles que li quedarien del millor dia del món. Va abraçar el papa com mai no ho havia fet, i abans que dos nens com ella se l’enduguessin dins, la Mercè va pitjar el petit interruptor que tenia al pit. Per un breu i màgic instant, va poder respirar el mateix aire que el papa.
